Molts joves actuals no són simplement vulnerables, sinó el resultat d’un entorn de criança que ha fomentat la por i la sobreprotecció, limitant la seva autonomia i la seva capacitat per enfrontar-se als desafiaments de manera independent. El terme «generació de vidre» ha guanyat popularitat per descriure els joves actuals com a emocionalment fràgils, però aquesta visió és errònia i simplista. María Soto, logopeda i psicòloga, subratlla que el problema central radica en els adults, que no han confiat en la capacitat dels joves per prendre decisions, aprendre dels seus errors i créixer.

La clau està en permetre’ls experimentar petites situacions on puguin aprendre a diferenciar entre l’important i el perillós, en lloc de protegir-los en excés i evitar-los qualsevol tipus de risc. A més, Soto alerta sobre l’impacte negatiu de l’excés d’informació a l’era digital. L’abundància de dades i consells ha generat una paradoxa: en el seu intent de protegir els seus fills, molts pares acaben seguint fórmules apreses, ràpides i generalitzades, que no s’ajusten a la seva realitat específica.

Podeu llegir aquí l’article complet.