Amb quines oportunitats comptem avui per exercitar el pensament? En principi, el camí més directe seria optimitzar el nostre temps i alliberar part de la jornada per a la reflexió. Però quan representem els quefers diaris com a tasques que resoldre, la veritat és que l’eficàcia acaba convertint-se en una tirànica fi en si mateixa. Fixem-nos en el descans. Ens hem acostumat a monitorar les hores de son, fins al punt que la power nap o els somnis lúcids s’han convertit en tendències que ens conviden a posar-nos deures a l’hora d’anar a dormir!

Interpretem la falta d’activitat com a mandra; per exemple, emprem l’adjectiu ociós quan volem dir que a algú li manquen d’obligacions. No obstant això, la paraula llatina de la qual procedeix “oci” (otium) no va estar originalment lligada a l’entreteniment, sinó que es referia a quietud o repòs.

“Escola” té un origen semblant. Encara que als nostres dies ha arribat a través de la forma llatina schola, aquesta és un préstec del grec clàssic skholè, que significa justament temps lliure. Alguns filòsofs de l’educació reivindiquen aquesta arrel etimològica per pensar l’escola no sols com a itinerari dirigit a la inserció en el món del treball, sinó especialment com a temps alliberat de l’agenda i dedicat a pensar com una activitat amb valor en si mateixa.

Podeu llegir aquí l’article complet.