En educació, es parla constantment d’innovació pedagògica i tecnològica, però al mateix temps estan baixant els resultats. És clar que, per a aprendre alguna cosa, l’alumne ha d’haver adquirit els coneixements previs en què es basa el nou; no obstant això, alguns pensen que amb innovació es pot superar aquesta restricció del cervell humà. Per això, adjudiquen sumes enormes a la recerca pedagògica i a la compra de tecnologia per a les escoles, i exigeixen innovació als professors. En conseqüència, l’entorn escolar manca d’unes certes circumstàncies que són imprescindibles per a l’aprenentatge: repte, retroalimentació i concentració.

El terme innovació ens fa pensar en mètodes i tecnologia, i així no ens recordem que en educació la novetat més important és que els alumnes són sempre nous i el contingut que aprendran és també nou per a ells. Un docent ben format, amb experiència i exigent amb si mateix, innova i és creatiu quan prepara una classe per a un grup nou.

Podeu llegir aquí l’article complet.